Log in with Facebook Log in
Log in

Not registered? Sign up for free »

Taula periòdica dels elements

×
Loading..

Related images

<div>Els elements del<b> grup 1 </b>s'anomenen <b>metalls alcalins</b>, tret de l'hidrogen, que és un no-metall i té propietats diferents de la resta. </div><div><br></div><div>Els metalls alcalins reaccionen violentament amb aigua per a alliberar gas hidrogen provinent de l'hidrogen de l'aigua. Aquesta reacció pot ser explosiva.</div>
<div>Els elements del<b> grup 2 </b>s'anomenen <b>metalls alcalinoterris</b>. </div><div><br></div><div>Els metalls alcalinoterris reaccionen lentament amb aigua per alliberar gas hidrogen provinent de l'hidrogen de l'aigua. Per això es poden utilitzar en generadors d'hidrogen.</div>
<div>Els elements del <b>grup 17</b> s'anomenen <b>halògens</b>. </div><div><br></div><div>Els halògens són molt reactius i pudents. Tot i això, s'utilitzen en la vida quotidiana com a part de compostos com la sal comuna (NaCl) o els dentifricis fluorats.</div>
<div>Els elements del <b>grup 18 </b>s'anomenen <b>gasos nobles</b>. </div><div><br></div><div>Els gasos nobles són els elements menys reactius, ja que és quasi impossible que els seus àtoms s'enllacin amb altres àtoms per a formar compostos.</div>
<div>Els elements del <b>bloc d</b> i del <b>bloc f </b>s'anomenen <b>elements de transició</b> o <b>metalls de transició</b>. </div><div><br></div><div>Tenen l'aparença metàl·lica característica i són relativament estables a l'aire. Alguns s'oxiden lentament, com el ferro, i d'altres són molt difícils d'oxidar, com el platí i l'or.</div>
<div>En llatí, el mercuri s’anomenava <i>hydrargyrus</i> (‘aigua-plata’) perquè és un <b>metall líquid i brillant</b>. D’aquest nom deriva el símbol, Hg. És probable que rebés el nom del déu Mercuri, el missatger, per a fer referència a la mobilitat del metall.</div><div><br></div><div>És l’únic metall líquid a temperatura ambient i és tan dens que fins i tot el plom hi sura. És molt <b>tòxic</b> per al sistema nerviós central, però els símptomes triguen tant a notar-se que durant segles no es van relacionar. El mercuri s’introdueix en la cadena alimentària especialment en forma de metilmercuri i els depredadors marins més grossos, com la tonyina, n’acumulen quantitats més grans.</div> www.termcat.cat diccionaris terminologia
<div>Tot i que el nom d’aquest element prové de la <b>calcària</b> (carbonat de calci), és molt probable que estiguem més familiaritzats amb el <b>guix</b> de la pissarra de l’escola (sulfat de calci). </div><div><br></div><div>També és ben coneguda la importància del calci en la composició dels <b>ossos</b>. El que pot resultar més sorprenent és que també constitueix un element essencial per al funcionament del <b>sistema nerviós</b> i dels <b>músculs</b>, fins al punt que el cos arribaria a dissoldre els ossos per a evitar que disminuís la concentració de calci en la sang.</div><div><br></div> www.termcat.cat diccionaris terminologia
<div>El nom del crom (del grec <i>khrõma</i>, ‘color’) fa referència a les <b>coloracions</b> diverses produïdes pels seus compostos. Per exemple, el verd d’òxid de crom és un pigment molt apreciat pels artistes.</div><div><br></div><div>En la vida quotidiana el crom es troba, per exemple, en les carrosseries dels <b>cotxes</b>, en forma de <b>recobriment metàl·lic</b> lluent dipositat electrolíticament sobre capes d’altres metalls. Tot i que és resistent a la corrosió i molt lluent, no s’utilitza en <b>joieria </b>perquè és massa barat, fet que li resta valor. Sí que ha substituït la plata, però, en les coberteries d’acer inoxidable cromat.</div> www.termcat.cat diccionaris terminologia
<div>Al s. XVIII, Carl Wilhelm Scheele i Joseph Priestley van descobrir, per separat, l’oxigen, però el nom d’aquest element —del grec <i>oxýs</i> (‘àcid’) i <i>génos</i> (‘origen’)— prové de Lavoisier, el qual pensava, <b>erròniament</b>, que tots els àcids contenien oxigen. </div><div><br></div><div>L’oxigen és molt <b>reactiu</b> i molt <b>oxidant</b>. Permet la combustió de quasi tots els compostos orgànics i fa possible molts processos biològics. És tan necessari per a la combustió que els coets, que surten fora de l’atmosfera al buit de l’espai, han de carregar l’oxigen que els cal per a cremar el combustible. El 21 % de l’<b>atmosfera</b> és oxigen elemental i gairebé la meitat de l’<b>escorça terrestre</b> és oxigen que forma part de molts compostos.</div> www.termcat.cat diccionaris terminologia
<div><span style="font-size:16px;">Electronegativitat en l'escala de Pauling </span></div><div><br></div> www.thinglink.com TOUCH this image to discover its story. Image tagging powered by ThingLink
<div><span style="font-size:16px;">Caràcter metàl·lic dels elements</span></div><div><br></div> www.thinglink.com TOUCH this image to discover its story. Image tagging powered by ThingLink
<div>El carboni es coneix des de l’antiguitat. Al s. XVIII, Lavoisier va comprovar que el <b>carbó</b>, el <b>grafit</b> i el <b>diamant</b> eren formes al·lotròpiques del mateix element, el carboni. Pot semblar estrany que el grafit, que perd capes fàcilment, com es veu en la mina d’un llapis, i el diamant, la substància més dura, siguin el mateix element.</div><div><br></div><div>El carboni és la base de l’estructura de l’ADN i de les proteïnes i, de fet, de les molècules que permeten la <b>vida</b>. Per això la química orgànica és la química del carboni. Paradoxalment, el carboni és avui part d’una greu <b>amenaça</b> per l’emissió excessiva de diòxid de carboni a l’atmosfera.</div> www.termcat.cat diccionaris terminologia
<div>Tot i que és visible a ull nu, Urà no es va reconèixer com a planeta fins al 1781. El químic alemany Martin H. Klaproth, que va descobrir l’urani el 1789, va anomenar així aquest element per a commemorar el <b>reconeixement del planeta</b> fins que no es trobés un nom millor. No se’n va trobar cap. </div><div><br></div><div>No es va saber que l’urani era <b>radioactiu</b> fins al 1896. Malauradament, la seva aplicació més coneguda és la bomba atòmica d’Hiroshima. La bomba de Nagasaki no era d’urani, sinó de plutoni. Per ordre de massa atòmica, l’urani és l’últim element <b>present a la natura</b>, ja que els més pesants són tots sintètics.</div> www.termcat.cat diccionaris terminologia
<div>No es difícil deduir que el nom <i>franci</i> deriva de <i><b>França</b></i>. Mendeléievva predir l’existència del franci el 1871, però no va ser fins al 1939 que la física francesa Marguerite Perey el va descobrir.</div><div><br></div><div>El franci és l’element <b>menys estable de la natura</b>, amb un període de semidesintegració de 22 minuts. Ara bé, no és prou radioactiu per a donar-li aplicacions basades en la radioactivitat, però s’evapora violentament i genera radioactivitat. És, doncs, un element <b>no gaire útil</b>. </div><div><br></div><div>Un altre element que fa honor a França és el <i>gal·li</i>, un derivat de la forma llatina <i>Gallia</i>.</div> www.termcat.cat diccionaris terminologia
<div>El nom de l’argó deriva del grec <i>argós</i>, que significa ‘inactiu’, ja que, en ser un <b>gas noble</b>, no reacciona ni es combina amb altres àtoms.</div><div><br></div><div>Les <b>bombetes antigues</b> contenien argó dins del bulb per a evitar que el filament s’oxidés; així cremava a temperatures més altes i feia més llum. L’argó és incolor, però quan s’excita amb un corrent elèctric produeix una <b>llum intensa</b> de color blau cel. Tots els gasos nobles produeixen llum en aquestes condicions, tot i que de diferents colors (de tots ells, possiblement els més coneguts són els llums de neó). L’argó és el més <b>barat</b> dels gasos nobles perquè és relativament abundant a l’atmosfera.</div> www.termcat.cat diccionaris terminologia
<div style="text-align: center;"><span style="font-size:16px;"><i><b>Diccionari de química</b></i></span></div><div><br></div> www.termcat.cat diccionaris terminologia
<div>TERMCAT, Centre de Terminologia </div><div><br></div> www.termcat.cat El Centre de Terminologia TERMCAT promou i coordina les actuacions terminològiques en llengua catalana.
<div>Nombre de protons del nucli atòmic de l'element. </div><div><br></div><div>Coincideix amb el nombre d'electrons de l'àtom quan és neutre.</div>
<div>El valor donat per a cada element és la mitjana ponderada de les masses atòmiques dels diferents isòtops o, per als elements més inestables, la de l’isòtop més estable entre parèntesis.</div>
<div><span style="font-size:10px;">Format descarregable</span></div> www.termcat.cat
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
<div>A principi del 2016 la IUPAC va anunciar que s’havien caracteritzat els quatre elements del setè període que faltaven.</div><div><br></div><div>Per a l’element de nombre atòmic 113, la IUPAC ha aprovat, a proposta dels seus descobridors, el nom <b>nihonium</b> i el símbol <b>Nh</b>, pel fet que és el primer element descobert en un país asiàtic (la denominació <i>Nihon</i> correspon a una de les dues formes de pronunciar el nom del Japó en japonès). Pertany al grup 13 i, d’acord amb els requisits de creació de noms establerts per la IUPAC, presenta la terminació <i>-ium</i> en el seu nom, com tots els elements dels grups 1-16.</div><div><br></div><div>La forma catalana fixada pel Consell Supervisor del TERMCAT és <b>nihoni</b>, la qual presenta una grafia propera al nom original anglès i, en ser un mot pla masculí acabat en <i>-i</i>, és paral·lela a la resta de noms catalans d’elements que en anglès acaben en <i>-ium</i>.</div> www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
<div>A principi del 2016 la IUPAC va anunciar que s’havien caracteritzat els quatre elements del setè període que faltaven.</div><div><br></div><div>Per a l’element de nombre atòmic 115, la IUPAC ha aprovat, a proposta dels seus descobridors, el nom <b>moscovium</b> i el símbol <b>Mc</b>, pel fet d’haver estat descobert en territori rus. El nom, creat sobre <i>Moscou</i>, nom de la capital de Rússia, és un homenatge a aquest fet. Pertany al grup 15 i, d’acord amb els requisits de creació de noms establerts per la IUPAC, presenta la terminació <i>-ium</i> en el seu nom, com tots els elements dels grups 1-16.</div><div><br></div><div>La forma catalana fixada pel Consell Supervisor del TERMCAT és <b>moscovi</b>, la qual presenta una grafia propera al nom original anglès i, en ser un mot pla masculí acabat en <i>-i</i>, és paral·lela a la resta de noms catalans d’elements que en anglès acaben en <i>-ium</i>.</div> www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
<div>A principi del 2016 la IUPAC va anunciar que s’havien caracteritzat els quatre elements del setè període que faltaven.</div><div><br></div><div>Per a l’element de nombre atòmic 117, la IUPAC ha aprovat, a proposta dels seus descobridors, el nom <b>tennessine</b> i el símbol <b>Ts</b>, com a reconeixement a la contribució d’institucions i investigadors de l’àrea de Tennessee a la recerca enelements superpesants. Pertany al grup 17, que inclou els halògens,si bé encara no es coneix si comparteix totes les propietats típiques dels altres elements d’aquest grup<b>. </b>D’acord amb els requisits de creació de noms establerts per la IUPAC, presenta la terminació <i>-ine</i> en el seu nom, pròpia dels elements d’aquest grup<b>.</b></div><div><br></div><div>La forma catalana fixada pel Consell Supervisor del TERMCAT és <b>tennessi</b>, la qual presenta una grafia propera al nom original anglès i, en ser un mot pla masculí acabat en <i>-i</i>, és paral·lela a bona part dels noms catalans d’elements.</div> www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
<div>A principi del 2016 la IUPAC va anunciar que s’havien caracteritzat els quatre elements del setè període que faltaven.</div><div><br></div><div>Per a l’element de nombre atòmic 118, la IUPAC ha aprovat, a proposta dels seus descobridors, el nom <b>oganesson</b> i el símbol <b>Og</b>, com a homenatge al professor Yuri Honrar Oganessian per la seva contribució a la recerca en transactínids. Pertany al grup 18, que inclou els gasos nobles, si bé encara no es coneix si comparteix totes les propietats típiques dels altres elements d’aquest grup<b>. </b>D’acord amb els requisits de creació de noms establerts per la IUPAC, presenta la terminació <i>-on </i>en el seu nom, pròpia dels elements d’aquest grup<b>.</b></div><div><br></div><div>La forma catalana fixada pel Consell Supervisor del TERMCAT és <b>oganessó</b>, la qual presenta una grafia propera al nom original anglès i, en ser un mot agut masculí acabat en <i>-ó</i>, és paral·lela a la resta de noms catalans dels gasos nobles. </div> www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
www.termcat.cat diccionaris terminologia
<div>Els electrons dels àtoms tenen diferents energies i es troben en diferents orbitals atòmics: orbitals s, orbitals p, orbitals d i orbitals f. Els blocs indiquen en quin tipus d'orbital se situa l'electró de major energia de cada element.</div>
<div>El curi va ser un dels primers elements a rebre un nom en homenatge a personalitats científiques. Actualment, els elements no se solen anomenar amb el nom del seu descobridor, ja que es podria considerar arrogant, i més tenint en compte que els descobriments no solen ser mèrit d’una sola persona, sinó d’equips de científics. El <b>matrimoni Curie</b> va descobrir la radioactivitat natural i va afegir a la taula periòdica el poloni (de Polònia, el seu país d’origen) i el radi (del llatí <i>radius</i>, ‘raig’, perquè és radioactiu).</div><div><br></div><div>Les aplicacions del curi estan relacionades amb la seva radioactivitat. Per exemple, s’utilitza en <b>generadors d’energia portàtils</b> per a instruments que han de funcionar molt de temps de manera autònoma, com les sondes espacials.</div> www.termcat.cat diccionaris terminologia